NYC: Greenwich - Noho - Soho - Little Italy - Chinatown
Publicat per
Mercè Ripoll |
Dimarts 7/12/2010
A les 6h ja estem tots dos desperts comprovant la velocitat de la wi-fi de l'hotel...Esmorzem un parell de "donnuts neoyorquins", enormes, però que ens aniran de conya per agafar energia i començar el segon dia a NYC.
Són les 8 del matí, fa fred, estem a zero ºC...
Sortim de l'hotel, anem en direcció a la 6 Ave i baixem fins al creuament amb Broadway.
Passem pels famosos magatzems Macy's, enormes. Ocupen tota una illa de cases i 5 plantes d'alçada. Badem davant de cadasqún dels seus aparadors, tots ja decorats amb ambient nadalenc i figures animades. És xulíssim!!
Agafem Broadway i caminem fins a Madison Square Park. Allà davant topem amb l'original Flatiron Building:
Construït el 1902. Va ser considerat el primer gratacels de NYC amb 87 metres i 20 pisos d'alçada. Desde Madison Square es pot observar perfectament l'originarl planta triangular de l'edifici, com si es tractés d'una planxa, d'aquí li ve el nón (flatiron en anglès).
Seguim baixant per Broadway fins a Union Square. En aquesta zona hi ha vàries botigues d'esport, és a dir que toca parada tècnica. El Xus té feina i jo aprofito per escalfar-me una mica...
Continuem per Place Union square i arribem a Washington Square Park, on es troba la Universitat de NY, la seva biblioteca y la seva botiga amb articles de merchandising.
Ens desviem cap a la 6 Ave i entrem al barri de GREENWICH VILLAGE:
Ara no sembla pas que estiguem a Nova York... On són els gratacels?
En aquesta zona ja no existeixen les avingudes que creuen Manhattan. Tot són carrers amplis, enumerats, amb edificis baixets i molt poca circulació.
Són les 10h i cada vegada fa més fred....
Entrem al barri de SOHO. Aquí els carrers tenen nom i estan plens de botigues cares. Totes les firmes importants tenen una botiga en aquest barri. Fins i tot hi ha una botiga de la Nike on venen roba de vestir molt cool.
D'aquí passem al barri de NOHO, també ple de botigues però en general de menys categoria. A Prince st hi ha una petita Apple, no comparable al "cubo" de Central Park.
Baixem pels carrerons del Noho i entrem a LITTLE ITALY. És evident l'entrada en aquest barri donat que tots els carrers estan guardits amb banderoles italianes i hi ha un restaurant de Pasta & Pizza cada dues passes.
Little Italy, amb el pas dels anys ha anat quedant redudïda als 4 carrers actuals, guanyant-li terreny el seu barri veí: CHINATOWN.
Això no és un barri. Sembla com si realment estessis a Xina. Pels carrers no s'hi veu més que gent oriental. A les plantes baixes tot són petites botigues de menjar (amb productes típics xinesos) i, com no, botigues d'imitacions. Arribem a Canal St, plé de vida, circulació i turistes remenant i triant entre les imitacions.
No ens ve de gust aquest shopping, preferim deixar el joc del regateig per un proper viatge a Àsia, que esperem no sigui gaire llunyà...ç
Seguim caminant per Canal st i arribem a la Plaça de Confucio on hi ha un Temple Budista. Allà mateix comença el Pont de Manhattan:
Ens endissem pels estrets carrers de Chinatown i dinem en un restaurant local. Només hi ha gent oriental, això és el preludi de que dinarem molt bé. Ens agafem uns noodles a la casola que porten de tot i uns dim sum. Oh! Que bo!
Allà fem un cafè en un Strasbourgh, ple de viciosos buscant wi-fi.
Sí, la cafeteria estar plena de gom a gom. Molta gent està sola asseguda amb la companyia del seu portàtil o de la seva Ipad mentre pren el seu hot coffee.
Què bé que ens senta aquest big coffee tant calentó. Fa molt de fred i cal recuperar-se.
Després, continuem cap a la 8 i 9 ave, entrant així a CHELSEA, un barri que podem definir com a mig residencial, mig comercial.
A l'alçada del 34 th deixem Chelsea i encaminem l'animada avinguda de les Amèriques (6 Ave) fins al Rockefeller Center.
Tenim entrades comprades per internet per veure l'espectacle Christmas Spectacular al Radio City Music Hall.
Després de vàrios mesos llegint sobre NYC teniem clar que si anavem a NYC el mes de desembre hi havia tres coses que no ens podiem perdre i que no es perd cap neoyorquí en l'època nadalenca: veure el gegantí arbre de Rockefeller Centre, badar davant dels 1001 aparadors decorats de les botigues i assistir al Chistmas Spectacular del Radio City.
L'espectacle comença amb l'actuació de les mítiques Rockettes, que ens deixen bocabadats amb els seus jocs de cames i els seus moviments sincronitzats.Les Rockettes són un grup d'unes 200 ballarines.
Per ser Rockette s'ha de complir amb tot un seguit d'estrictes condicions: l'edat, alçada entre 1'70-1'80 m i la formació en ballet, claqué i jazz. A més, en les proves de sel.lecció és imprescindible que siguin capaces de demostrar que poden donar una patada a l'aire ben elevada i que tenen bona oïda musical. I, com no, també se'ls hi demana que tinguin entusiasme pel Nadal.
L'espectacle es repeteix any rere any desde mitjans de novembre i fins el 30 de desembre, en vàries sessions diàries.
Durant els 90 minuts que dura l'espectacle podem veure un festival continu de ball, imaginació i exhibició de flexibilitat i bona forma física.
Un espectacle super-variat en el que tant aviat tenim sobre l'escenari ninots de peluix ballant, com Pares Nöel, els Reis d'Orient... Ara neva, ara focs artificials...
Fins i tot veiem passar a Santa Claus amb el seu trineu per sobre dels nostres caps!!!! :-)
L'espectacle acaba a les 21.30h. Ara toca fer la visita obligatòria a l'arbre del Rockefeller Center, que tenim a pocs metres.
L'arbre de Rockefeller Center és un símbol per NYC.Des de fa 75 anys, aquest arbre és l'indicador de que ja és Nadal, almenys a NYC. Cada any, la nit del 30 de novembre té lloc l'encesa de llums de l'arbre en una cerimònia que aplega estrelles de la música i del cinema.
L'avet d'aquest any (2010) mesura 22'5 metres d'alçada (74 peus) i està decorat per 30.000 llums gràcies a 8 km de cable que l'envolten. Aquest any és el primer que s'usen llums tipus led, de baix consum. A dalt de tot hi ha una estrella d'swarovski de 274 cm que el corona.
L'avet prové del sud de Canadà i estarà en exposició fins el 7 de gener.
El que ja no és tant bonic és el que li passa a l'avet passat festes: l'arbre és convertit en un munt de llsitons de fusta perfetament talats. Sí, l'avet es tala enmig de la plaça sota la mirada de milers de visitants...
Quina pena veure l'arbre de Nadal més gran del món convertit en una pila de fusta en un moment, no?
Baixem per la 6 ave i sopem en un Mc Donalds amb wi-fi inclosa, com no.
A les 23h arribem finalment a l'hotel després d'una freda i intensa jornada i anem a dormir, després de despedir-nos del nostre veinet, l'Empire ;-).
Qui som
- Mercè Ripoll
- El Jesús i jo sempre que podem mirem d'escapar-nos a algún indret del món que ens permeti descobrir coses noves: nous paissatges, noves cultures, poguer estar en contacte amb la natura, amb els animals...
BLOCS que segueixo:
